Abans que res, que conste que no vaig a fer com fan al Facebook i dir-vos que us feu fans al facebook, que ja està prou vist, n'hi ha de grups millors.
Avui estava estudiant a la biblioteca pública i hi havia un crio d'uns 4-5 anys amb sa mare. Estaven consultant llibres d'informàtica (WTF?) i el crio parlava en veu alta, ignorant el lloc on s'encontrava i les normes d'ús del mateix. En això que m'ha vingut un flashback (però no l'esquena de Flash) i m'he recordat a mi mateixa a la seua edat, i no sé per quin motiu, m'han vingut al cap els putos cucs de seda (si punxeu a l'enllaç, us porta a una web especialitzada).
A hores d'ara encara no entenc la finalitat d'aquella pràctica tan comú en les nostres escoles (supose que la meua no seria l'única, segons em demostra el sr Facebook). Quin motiu portava als mestres a encoratjar als seus alumnes per que tingueren cura d'uns cucs que sols s'alimentaven de fulles de morera (beneït sigues, camp esportiu municipal de la Garrofera), que es convertien en uns capolls grocs i apegalosos, i que el resultat de tot allò (si és que aconseguies mantindre'ls durant tot el seu cicle vital) eren unes papallonetes prou lletjes?
Quina mena de responsabilitat ens volien inculcar? Era allò la forma d'explicar-nos la reproducció? La vida se genera en una caixa de sabates foradada?
Si ara em digueren de tenir-ne cura d'una caixa, no accediria ni cobrant. Entre el fàstic dels cucs (obres la capsa i sorpresa, tots els cucs ahi blancusos menejant-se), el dels capolls, i el del resultat... prefereixo jugar al Pokémon, que Caterpie, Metapod i Butterfrie són més cucos.
Com pot ser que amb 4-5 anys no et facen cap tipus de fàstic? Com podiem tindre eixa il·lusió per destapar la capsa, posar-lis fulles de morera i esperar que digievolucionaren? Beneïda inocència.
Properament: Plantacions de gentilles
Avui estava estudiant a la biblioteca pública i hi havia un crio d'uns 4-5 anys amb sa mare. Estaven consultant llibres d'informàtica (WTF?) i el crio parlava en veu alta, ignorant el lloc on s'encontrava i les normes d'ús del mateix. En això que m'ha vingut un flashback (però no l'esquena de Flash) i m'he recordat a mi mateixa a la seua edat, i no sé per quin motiu, m'han vingut al cap els putos cucs de seda (si punxeu a l'enllaç, us porta a una web especialitzada).
A hores d'ara encara no entenc la finalitat d'aquella pràctica tan comú en les nostres escoles (supose que la meua no seria l'única, segons em demostra el sr Facebook). Quin motiu portava als mestres a encoratjar als seus alumnes per que tingueren cura d'uns cucs que sols s'alimentaven de fulles de morera (beneït sigues, camp esportiu municipal de la Garrofera), que es convertien en uns capolls grocs i apegalosos, i que el resultat de tot allò (si és que aconseguies mantindre'ls durant tot el seu cicle vital) eren unes papallonetes prou lletjes?
Quina mena de responsabilitat ens volien inculcar? Era allò la forma d'explicar-nos la reproducció? La vida se genera en una caixa de sabates foradada?
Si ara em digueren de tenir-ne cura d'una caixa, no accediria ni cobrant. Entre el fàstic dels cucs (obres la capsa i sorpresa, tots els cucs ahi blancusos menejant-se), el dels capolls, i el del resultat... prefereixo jugar al Pokémon, que Caterpie, Metapod i Butterfrie són més cucos.
Com pot ser que amb 4-5 anys no et facen cap tipus de fàstic? Com podiem tindre eixa il·lusió per destapar la capsa, posar-lis fulles de morera i esperar que digievolucionaren? Beneïda inocència.
Properament: Plantacions de gentilles
0 segones opinions:
Publicar un comentario